Al llarg de la meva vida l’esport sempre ha estat un element fonamental en el meu creixement personal. M’ha donat l’oportunitat d’aprendre valors com el respecte, el treball en equip, l’empatia, la millora continua, y els significats de la competició. He pogut practicar i competir tant en esports d’equip com individuals, i viure les diferencies que existeixen entre cadascun d’ells.
Massa sovint associem un bon resultat amb una bona actuació esportiva i un mal resultat a una mala actuació esportiva. Cal posar molt més èmfasi en el procés, reduir la importància del resultat, i preparar-se per “saber portar” situacions complicades. Així podrem desenvolupar el nostre entrenament des d’una perspectiva de millora continua. I d’aquesta manera aconseguirem millors resultats a mig i llarg termini.
En qualsevol competició ja sigui individual o d’equip la gestió emocional és una part bàsica en la pràctica esportiva. Tots hem vist o coneixem esportistes inestables emocionalment, i hem vist el que això implica després en la competició esportiva. Hem de ser capaços de d’identificar i regular la nostra expressió emocional. La gestió emocional és un aprenentatge que està totalment lligat amb la història vital de cada persona.
Si volem competir en un context d’alt rendiment haurem de tenir en compte tots els factors que intervenen en la pràctica esportiva... alimentació, treball físic, tècnic, tàctic i la preparació psicològica. Òbviament dins de cada àmbit trobarem aspectes més específics sobre els que profunditzar. Tots els professionals estan d’acord sobre el gran impacte de la preparació psicològica en la competició, malgrat això aquesta preparació sovint queda obviada o simplificada.
